Àngel

Recordava amb no poca nostàlgia com de lliure havia estat i durant quant de temps. Em va semblar una cosa d'importància primera, fins a veure com el final del dia se'n duia un àngel per sempre.

No és un dir ni va ser una il·lusió.

Per definició

Discernir és distingir amb els sentits, especialment amb el pensament. Entre el bé i el mal, entre bons i dolents. Per qui va fixar el mot, l'ànima no calia.

Significar-se és donar-se a conèixer, clarament, com a tal o tal cosa. La militància és de més a més.

El diccionari és el cel de les paraules, hi arriben mortes, per definició… o aforisme.

El senyor Sever

D'aquella mena de gent que encara no ha esmorzat i ja s'ha cagat en Déu deu vegades. Sempre de mala hòstia. De la seva dona repetia que era una puta, la filla, puta i mitja, el fill, un inútil i un tita freda. Mai no parlava bé de ningú. Què vols. A la nit sentíem els crits i els cops, també els renecs. (A casa se sent tot).

Les seves aficions van ser el bar i pagar per cardar, en aquest ordre. No sé que faria al llit però sí com arribava i quin beure tenia: dolent dolent. Era molt de dretes, no és que això tingui res a veure, i molt espanyol, sense complexes. Franquista dels de mai no girar full, odiava les dones, els mariques, els rojos, els negres, els joves, els cures, els polítics, els presentadors de televisió, els veïns, els turistes, el moros, els francesos, els sudaques, els separatistes, els andalusos, el pobres i els rics. A mort.

Un dia arribo a casa i em trobo la tele al portal i un veí explicant-los que poc que s'ho esperava.

És passar pel cementiri i en recordar-me del malparit.

Créixer [2]

Créixer, quan queda tan poc.
La confiança, traïda abans de tenir-la, abans de convèncer ningú, encara la demanes.
L'ètica [riures de llauna].
Les idees, tu en deies innocència i santedat, abans de posar-hi preu.
La innocència laminada, empetitida, protectora de dignitats naufragades temps ençà. O això t'havies arribat a creure.
L'amor, el meu, el dels meus, que vols malbaratar en pàtries i creuades.
Créixer, quan només deixes marge per l'odi?
Créixer quan només fas créixer la misèria?
No m'esperis, mala llavor.

Carregat d'arguments

"Desconfieu de qui digui voler canviar el món". Aquesta vegada anaven ben preparats. "Torneu a casa, cap persona assenyada declararia tal propòsit". No era un bon lloc pel diàleg, però ell era un professional de la dissuasió i formava part d'un cos d'elit. "No és veritat que tingueu menys perquè uns altres tinguin més: la riquesa no és inamovible!". Víctima de l'entusiasme, començava a aixecar la veu.  Era important controlar aquests petits detalls sí el que volia era fer-se sentir. Va parar, només uns segons, va respirar.

Hi va tornar: "En un món on tots els homes reclamessin el repartiment de la riquesa...", prou bé, "...on ningú es disposés a generar-la...", bé, molt bé, "...regnarien la misèria i la guerra". Merda! Massa apocalíptic.

Li van cridar l'atenció pel transmissor: estava fent servir els arguments d'un tertulià, i el que és pitjor, de la COPE. Va ser llavors que li van venir al cap les paraules d'en Joan Fuster: "Ningú no té idees 'pròpies'; en tot cas, en té algunes de 'fixes'”. Quin sentit tenia doncs la seva feina?

Patricia

El propi cul

Li van ensenyar que havia d'amar Déu sobre totes les coses i a si mateix i els semblants per l’amor de Déu. I per l'amor de Déu li van mostrar el doble proïsme de cabassos separats: el de les pomes podrides i el de les altres fruites feliçment mesocràtiques. Tot un senyal.

No va trigar a revelar-se una nova religió -o potser era la mateixa, per l'amor de Déu- la de la llibertat individual. També i sempre i per sempre, per damunt de totes les coses. Va aprendre a defensar-la per defensar-se i defensar els seus. Perquè va deixar de veure iguals i semblants, només veia seus.

I mentre els seus li feien la gara gara va augmentar el seu poder, tant que ja ningú no gosava discrepar. I en sentir-se'l llepat, es va adonar que definitivament l'havia salvat, el propi cul. Objectiu aconseguit.

En quin moment van desaparèixer els sentiments, els deures, els capteniments morals i les persones? Ves a saber. Tot havia anat tan ràpid.

140

No tenia edat, [126] no tenia coneixement, [104] no tenia possibilitats, [80] no tenia diners, [63] no tenia llibertat, [43] no tenia espai ni temps, [18] no tenia paraules [0]. [-1]

Viatge

No hi havia tornat. No del tot.
No volia. Sabia massa bé el que li esperava.

Massa

Ets massa gran per fer el petarrell. Li va semblar sentir la veu de sa mare, per a ella tot era massa: Massa gran, massa de pressa, massa tard, massa llibertat, massa confiança, massa risc, massa maco, massa fàcil, massa fluix, massa petit, massa fosc, i tot massa sovint. Fins i tot ell era massa. Més que no calia.

Qui dorm massa no viu massa.
Si massa fort ho fa, ni palla ni gra.
Carabassa, amb poca n'hi ha massa.
Del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Qui massa parla, alguna erra.
Entre poc i massa, la mesura passa...

Massa temps i poca la feina. Això passava.
Però tampoc volia fer-ne un gra massa.