Mercat

No es pot dir que els consells del doctor fossin sempre bons per a tothom. Sovint recomanava l'alteraració artificial de la ment per tal de gaudir amb la pràctica de les activitats més quotidianes. Adorava els efectes de l'àcid lisèrgic, i odiava les tasques domèstiques. Li agradava parlar d'estímuls, de nous espais de creativitat, de potencial visionari... Sempre m'havia espantat una mica, però avui he decidit ser valent.

De la meva visita al mercat, us puc parlar d'escalfors, palpitacions, tremolors, i una boca força seca.
Sort que el món també és dels covards.

Al lloro

Visc a una ciutat de platja, plena de turistes, aus tropicals i il·luminacions improbables. No sempre ha estat així, la cosa té la seva gràcia.

Buick

He heretat el cotxe del doctor Vector. Ha estat la seva última broma. Quin sentit de l'humor més fotut tenia el paio!

Quan fas sonar la botzina fa buick. Això m'agrada una mica.

Dones

Havia d'anar al CCCB. Ho vaig fer, però no vaig passar del Pati de les Dones. I va ser a causa de les dones. Ell semblava estar més interessat en altres assumptes.

No deixa de sorprendre'm que gent més jove que jo llegeixi els meus pensaments. Que coincideixin en alguna cosa, o segueixin les meves recomanacions, em sembla inexplicable. I no obstant això, havien arribat fins a aquí, i molt interessades en aquella exposició sobre Déu, drogues sintètiques i formats vectorials.

Sort

És ben cert que el que no passa en un any, passa en un dia. Són coses que no s'expliquen. I ens agradaria poder sumar i restar, i racionalitzar, i determinar valors amb aquests vuits i aquests nous, i aquestes cartes que no lliguen. Només és mala sort. Millor no pensar-hi, i tirar endavant.

I en canvi, no és cert que amb bona mar tothom sigui mariner.

Èxit

A molta gent li sembla preocupant que a d'altres els hi arribi l'èxit després de morir. Solen ser els mateixos que pateixen per aquells que han mort, no sempre joves, víctimes de l'èxit. I sospito que són també els que ara em demanen pel doctor Vector, sovint establint forçats paral·lelismes entre ell i l'Ammy Winehouse.

Per als que veritablement estiguin interessats en saber, més enllà de detalls escabrosos, sobre la seva vida i obra, recomano una visita al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L'exposició, el seu llegat, "Déu, drogues sintètiques i formats vectorials" és senzillament inspiradora. I ja que hi sou, aprofiteu i no us perdeu l'audiovisual sobre Nanook l'esquimal.

Jo he anat aquesta tarda, però finalment no he entrat.

Amb tots aquests nois a la plaça! Algú prendrà mal.

Un miratge

Ho han dit a la tele, algú ha vist al doctor passejant per la ciutat. Després de mort. És viu, i l'Elvis també.

Ves que no sigui un miratge. Jo no m'ho crec.

El mar

Al port de Barcelona, el peix gran ja no menja el petit. Les gavines ja no persegueixen els peixos. Tots esperen, amb els seus cossos inflats per l'excés, les engrunes dels entrepans dels avis, o dels turistes.

A les aigües del port de Barcelona vam abocar, ahir, les cendres del doctor Vector. Descansi en pau, envoltat de rates alades, peixos tòxics i pa mullat.

Menja bé, caga fort i riu-te del mort.

El cel

El doctor Vector anirà al cel? És una llàstima que, ara mateix, estigui en construcció. Esperàvem una donació per tirar endavant les obres, però en Fèlix Millet es va avançar a nosaltres. I no va demanar poc.

N'hi haurà vi al cel? I peixos? Amb un pressupost tan baix, caldria un miracle.