Com diu l'altre, la inspiració m'ha agafat treballant -i força vegades- però treballant en altres coses. Per ser del tot honest, en ocasions m'ha arribat practicant vicis que m'estimo més no fer públics. El procés creatiu té els seus camins, no em feu parlar.
Durant dos anys -dos anys!-, ha estat divertit fer veure que tenia coses interessants dins del cap i capacitat per endreçar-les. Però els darrers cinc mesos de inactivitat m'han fet sospitar que potser ha arribat l'hora de plegar.
Tanquem el quiosc. Ho vull fer amb un últim pensament, útil i gratuït, ideal per temps de crisi com aquests: mireu sempre cap endavant, la nostàlgia sembla tenir a molt veure amb problemes de digestió pesada i de ben segur que provoca gasos.
I no patiu per mi. Prometo llegir menys, mirar més futbol, i no tornar a escriure mai. La felicitat pica a la porta.
Adéu.
