Viatge

No hi havia tornat. No del tot.
No volia. Sabia massa bé el que li esperava.

Massa

Ets massa gran per fer el petarrell. Li va semblar sentir la veu de sa mare, per a ella tot era massa: Massa gran, massa de pressa, massa tard, massa llibertat, massa confiança, massa risc, massa maco, massa fàcil, massa fluix, massa petit, massa fosc, i tot massa sovint. Fins i tot ell era massa. Més que no calia.

Qui dorm massa no viu massa.
Si massa fort ho fa, ni palla ni gra.
Carabassa, amb poca n'hi ha massa.
Del foc, ni massa lluny ni massa a prop.
L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Qui massa parla, alguna erra.
Entre poc i massa, la mesura passa...

Massa temps i poca la feina. Això passava.
Però tampoc volia fer-ne un gra massa.

Distància

Es va prometre no dir res, final de trajecte. Des d'on era podia veure el seu món enfondrar-se. Ell hi havia col·laborat, i de valent.

Ja feia temps que els companys l'esquivaven la mirada, els enemics feien sang i els aduladors havien desaparegut. Havia mentit, estafat, havia fracassat i tant li feia. Era un altre.

Millor callat.

I un ultim gest? Merda.

Per un moment

Li va passar pel davant. Com un aroma que abans d'arribar, marxés. Com quan de petit despertava recordant el darrer somni, només un instant, i després desapareixia per sempre. Llavors quedava el record d'haver recordat allò que ja no hi era i que ja no era. No de la mateixa manera, però qui sap.

La felicitat hi va ser, per un moment.

Com la lluna

Va ser de nit, mirant-se-la i mirant el cel, que se'n va adonar.

Com la lluna, ja era una dona i com la lluna, a estones invisible.

Tenia dotze anys i brillava com mai.