Campanar

Núria! Que si hauria d'anar a El Miracle del Campanar? Sí o no? I en bici? Volant?

Beure

He hagut de duplicar el meu consum alcohòlic per tal de poder suportar el Nadal. Com cada any. Les Festes s'han fet tan llargues com curts els horaris dels bars.

Hauria d'anar a El Miracle del Campanar? En bici?

Nadal

Arriba Nadal, i alguns treballarem com autèntics cabrons.

Incomoditat

Deixarem morir a Aminatu Haidar per la incomoditat de la seva postura?

Collons…

M.

Un altre cop de nit. No deixa de sorprendre'm la constància i tenacitat de M. Què espera trobar?

Llàstima

Sap molt de greu, la quantitat de gent que ha de deixar de fer coses a causa de la crisi. Sentir el vent a la cara, la sensació de llibertat... el món és injust.

Fantasmes

No és fàcil aconseguir imatges de fantasmes. La meva amiga, que anomenarem M., ho fa.

Nocturnitat

-Les coses, quan es fan de nit...

I abans d'acabar la frase, tothom feia que sí amb el cap, d'acord amb la gravetat de la circumstància.

Crisi

Si estàs jubilat, i el que t'agrada són les partides de dominó i prendre el sol, segurament que la crisi t'afavoreix.

Power to you

Vindrà qui et dirà que parlar pel mòbil és un estil de vida. Mentida.

Si vius enganxat al mòbil, per tàctil que sigui, mai no estaràs en forma, et faràs molt pesat amb els amics, no gaudiràs del teu temps lliure, i el més segur és que et facin fora de la feina.

El doctor Vector demanava no donar mai de menjar a cap companyia que s'hagués enriquit amb monopolis de règims feixistes. I matisava: la puta Telefónica. Jo sóc més de mirar-me bé les ofertes. Només les ofertes.

Un cosa és certa, el poder és teu.

Feina

Rosarillo, la gitana rockera que rima amb Loquillo, va dir ahir que si la música és gratis ens morirem tots de fam. Va dit tots.

Doncs sí que està malament la feina.

Economia sostenible

Ingènuament, pensava que la sostenibilitat tenia més a veure amb tallar arbres que no pas Internet. Parlo de l'avantprojecte de llei d'economia sostenible. No l'explicaré ara aquí.

Com alternativa, proposo tallar Internet i prohibir l'entrada a les biblioteques, i el consum de música en general, a tot aquell que senti i faci sentir als veïns les cançons de Loquillo, Rosarillo, Ramoncín, o dels seus amics i parents, per un veritable i doble atemptat contra la cultura i la salut pública. Si cal, prèvia autorització judicial.

En altres paraules, a prendre pel sac.

Jo no

Pot ser no s'ha entès. Jo no sóc el que fa la foto.

Casillas

A casa ho tenim clar. Casillas lleig, Víctor guapo.

Ai Iker! Demà m'afaitaràs!

Jo

El que fa la foto sóc jo.

Semfimer

Ara, si contractes la llum i el gas amb Iberdrola, el 15% del gas que consumeixis et surt semfimer. Et surt puquinuqui. Et surt gratis.

No sé que té la paraula gratis, que de vegades no fa puta gràcia.

Caixa baixa

Amb majúscules. No fa tant que a la Cultura, a l'Art, a la Veritat, se'ls hi posava una majúscula al davant. L'Art amb majúscules, era com dir del bo de debò. Però ara sembla una fatxenderia, la caixa alta ofèn, i escrivim pere i joan, catalunya i espanya, i barça (barça! barça!).

En absència d'aquesta arrogància, a mi ja m'està bé veure la cultura i l'art -i les veritats- per la part de fora dels museus, lluny de les institucions, i anomenar-los passa-t'ho bé i que et doni la fresca a la cara, en caixa baixa.

Quedin reservats la prepotència, l'oficialitat i l'avorriment pels acrònims, els de la S.G.A.E. Això, i cobrar pel peix podrit.

Barcelona - Madrid

Demà vaig a Madrid, però d'aquí a poc venen ells. Abans, l'Internazionale Milano. Visca el Barça.

Pensar-hi

El pas del temps pot esdevenir una idea angoixant. No tenir temps per pensar, ni tan sols en el pas del temps, encara pitjor. Tenir el temps i pensar-hi, fins i tot dues vegades, no garanteix prendre les decisions correctes.

T'ho miris com t'ho miris, d'on no n'hi ha no en raja.

Temps

Avui he tingut temps per pensar. Per què s'operaria el nas Ramoncín?

Fexa

De vegades, només d'allunyar-se les coses milloren. No sempre.

Taxi!

De petit, als còmics de Mortadelo y Filemón, ja passava: quan plou, o fa fred, o tens pressa, o senzillament els necessites, els taxis desapareixen.

I a córrer darrere el caco.

Orgànic

El contenidor de matèria orgànica ha arribat a la ciutat. Si t'has afartat de menjar, és aquí on has de llençar les restes de carn, peix, pa, fruita i verdura. Si estàs passant gana, compte no et mengis un tap de suro.

Si no tens la sort de viure a Barcelona, hem habilitat una nova pista a l'aeroport -amb ple de vols baix cost-, o bé pots aprofitar els ajuts del govern i comprar-te un automòbil, per venir a gaudir-ne. Això si no estàs passant gana, és clar.

Havia de dir no-sé-què del medi ambient. Què era?

Rock

Hem d'acceptar que només els delinqüents petits van a la presó, els avantatges fiscals dels futbolistes d'elit, el sistema de finançament dels partits polítics, i el de les fundacions, que els països més democràtics torturen i tenen pena de mort, que les repúbliques bananeres esdevinguin països democràtics, la sacralització de la democràcia, la monarquia, l'existència de Déu, que el canvi climàtic depengui de les bosses del Caprabo, que s'hagi de finançar la cultura, que la SGAE sigui cultura, que som a una nació, que la feina dignifica, l'OTAN, la indústria farmacèutica, la indústria armamentística, la mortalitat infantil, la violència de gènere, la politització de la justícia, la futbolització de la política, el Real Madrid, Espanya, el canal Disney, i la mort del Rock.

És massa demanar.

Fotos

N'hi ha gent, gentussa, que s'amaga pels racons més improbables i, com et despistis, et roba l'ànima. Assaltadors de camins! Paparatzis! Ensumapixums! No a tots ens agrada que ens facin fotos, què s'han pensat aquests malxinats?

H.A.A.R.P.

High Frequency Active Auroral Research Program, és una investigació finançada per la Força Aèria dels Estats Units, la Marina i la Universitat de Alaska per a entendre, simular i controlar els processos ionosfèrics que podrien canviar el funcionament de les comunicacions i els sistemes de vigilància.

Sembla ciència ficció, però és més del de sempre. Eines que serveixen per a construir i destruir -o destruir-nos- alhora. Haurem de confiar una vegada més en la bondat del gènere humà, i en la bona voluntat de les Administracions de EUA. I encara que la gent és bona.

Estiuejar

No sé vosaltres, però jo em passo l'any treballant per poder llogar una caseta, uns dies, al costat del mar.

1 de novembre, i pensant en l'estiueig. Serà un any llarg.

Furgoneta

Acabo de recordar que el doctor va deixar la seva furgoneta aparcada al carrer. Sort que és mort.

Passat

-Encara dibuixes?
-No
-I la bateria, encara li dónes?
-No
-Veus a la penya?
-No
-Quina llàstima
-No et pensis

Doctor!

Ja fa un mes de la mort del doctor Vector. He somiat amb ell, un malson. He despertat tot suat, he sortit de casa, corrents. Al carrer, una senyora em volia vendre una bata blanca, i llavors he sentit la seva veu:

-Mira-te-la bé

Era ell. He despertat. Quina manera de suar. I és quan l'he vist, ara sí, fent cafè.

Horror vacui

I aquest espai al mig?

Barça

Ha guanyat el Barça. Però no tot és futbol.

Casa Blanca

A Barcelona tenim una Casita Blanca. Un negoci modest dedicat al lloguer d'habitacions per espais curts de temps. Ara diuen que la derrocaran abans de l'any vinent, ja ho veurem. És un establiment molt respectat, jo crec que altres edificis vells cauran abans.

A Madrid també tenen una Casa Blanca amb problemes. Són empreses diferents, si més no en la gestió.

Nit

Qui no té diners, no tem a lladres. O això diuen.

Bona nit i tapa't.

Harley Davidson

Al nebot del llauner, en Méndes, li diem el sobrino Méndes. El sobrino és rabassut, mig calb, manta, un idiota envanit, pedant fins el ridícul, de discurs lent i avorridor, pesat, fatigant, enutjós, mentider, un llepacigales amb ànima de Judes, avar, estafador, mesquí, xucla-sang, i de dretes.

Doncs aquest simi s'ha comprat una Harley. Ara que no caigui.

Trens

No t'han dit mai que no pots deixar passar el tren? Hi ha qui ho recomana sempre, sigui quina sigui la situació, ho hagis demanat o no. És una frase ben maca.

La veritat, n'hi ha trens que no paren. I és de nit, i fa fred.

Gat

Estigues quiet i somriu, que et faré una foto amb aquest nen tan maco.

Plou

Plou, i fa molta mandra sortir.

Senyals

La meva amiga Felicitat ha trobat feina a Template Queens, però aquest matí no semblava contenta.

-Molta feina?
-Vinc del gimnàs
-Bé doncs
-Bé el iaio de la bici del costat quan s'ha trufat
-Sembla un senyal
-Sí, un senyal de merda

No he volgut insistir, la meva amiga no estava d'humor, però és important saber interpretar els senyals. Després d'això, s'ha discutit a la feina, el dinar se li ha posat malament, ha plogut de tornada a casa, ha punxat dues rodes del cotxe i, més tard, el Barça ha perdut. I tothom sap que quan el Barça perd, les coses van a pitjor. Ha estat clarament un senyal. També se't pot aparèixer la Verge, però no sempre són tan místiques aquestes coses.

Sentireu parlar de Template Queens, una iniciativa unidireccional multi liderada. Tela.

Solidaritat

Aquest matí hem anat, amb la família, a una concentració per acabar amb la pobresa al món. A tot el món.

Ens han regalat samarretes i xapes, em ballat amb una colla de tamboriners, i hem ajudat a aixecar un castell. Ha estat divertit, era això o la festa dels Supers.

Som gent prou solidària a casa.

Perspectiva

El doctor Vector era dels que pensava que en aquesta vida, tot és qüestió de perspectiva. D'una altre manera, no s'explica la vehemència amb que podem arribar a defensar la impossibilitat universal de millorar els canelons de la nostra avia.

Però n'hi han coses que, les mirem com les mirem, són com són, i ja està. Que Franco tenía el culo blanco, no admet discussió. Maleït siguis, genocida de natges pàl·lides.

Petites

Totes aquelles dites i frases fetes que magnifiquen les coses insignificants, de pots petits amb bones confitures, grans cases plenes d'ases, tombes plenes de grans sopars, petits rierols que fan rius grans, i gallines xiques, tiques, miques, camatortes i ballariques, totes queden curtes quan veig jugar a les meves nebodes.

Ra-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta-tà!

Ja sé que per a molts les velles estacions de trens són llocs plens de romanticisme, evocadors d'aventures vuitcentistes, de pel·lícules en blanc i negre, i d'altres nostàlgies forçades. A mi em fan pensar que un munt de ferralla pot caure sobre el meu cap. No m'agraden.

Però aquest vespre he anat a l'estació de França, i des de la foscor he sentit alt i clar Salinas, ¡tengo miedo!, ¡me da miedo Henry! Salinas, ¿qué pasa? ¡Explícamelo!

Passa que ets mort, Andrés. No més Aerolínies Jordan. Avui el món va més lent, i la tele és més avorrida, deixa't d'hòsties!

Dormir

He sentit a Ricardo Bofill dir que el seu nou hotel de 5 estrelles, 29 plantes i 473 habitacions és un punt de trobada entre la ciutat, el mar, les platges i la zona industrial que fa que la platja es perllongui i sigui pública. I que li fa molta il·lusió que sigui en aquest espai que es barregi la gent d'aquí amb la gent de l'hotel.

A mi em fa que el podrit de diners que paga 3.700 euros per dormir una nit a Barcelona, no necessàriament compartirà el concepte de diversitat que tenen l'Ajuntament i el seu arquitecte més humanista.

I diu que va molt per la Barceloneta i que ningú no el critica. Pot ser no sap ben bé que vol dir barrejar-se amb la gent. Doncs fa salat.

Homes!

És una idea comunament acceptada que els homes tenim només una cosa al cap. És més que un tòpic i, ja no ens agrada tant reconèixer-ho, de vegades és amb aquesta cosa que pensem. Això podria explicar per què no sentim quan ens parlen, o per què no podem fer més d'una cosa alhora.

Aquestes deficiències desoxiribonucleiques fan riure molt a les meves amigues, tot i que algunes practiquen l'intrusisme de gènere amb la seva part masculina -no sempre adquirida, però sovint creixent-, i més d'una comparteix amb nosaltres aquest tipus de pensaments, diguem-ne monolítics.

Quina frase més llarga m'ha quedat. Però millor no parlem de grandàries.

Sant Antoni

Avui tanquen l'antic mercat de Sant Antoni. També ha mort Luis Aguilé. Estaven fets un nyap.

Es una lata el trabajar...

Fills

Està decidit, al meu proper fill es dirà Barackobama. Serà una persona honorable. Qui sap si, pot ser algun dia, li donaran un premi Nobel, com a en Henry Kissinger (va ser per allò de Xile que li van donar, em sembla). Però, i si em surt un delinqüent, un lladregot? Quina vergonya.

Well, my mother told my father,
just before hmmm, I was born,
"I got a boy child's comin,
He's gonna be, he's gonna be a rollin' stone,
Sure 'nough, he's a rollin' stone
Sure 'nough, he's a rollin' stone"
Oh well he's a, oh well he's a, oh well he's a
(Rollin' Stone. McKinley Morganfield)

Vosaltres de nou

Rates del mar, quan no feu fàstic, feu por!

Cul

Passa sovint que se'ns van els ulls, i sense necessitat d'una ordre mental prèvia. Però compte amb les mans, tros de guiri. No veus que et deixaran amb el morro untat? Les noies maques només fan caritat al diable.

He dit cul?

Nota: A ella li ha crescut una planta al cap. És d'això que en diuen una dona florer?

En el camí

Jack Kerouac va escriure En el camí en tres setmanes. És del tot segur, ho diu la Wikipedia. Ho va fer prenent cafè a dojo, i ara diuen que sense cap altre droga (com sabran aquestes coses?). El va mecanografiar sense marges ni paràgrafs en un paperot ben llarg que anomenava el rotllo. Encara sort que no tenia un blog.

Ja ho veieu, un clàssic del segle XX, un dels llibres més vegades reeditat, l'obra definitiva de la generació beat, i és un rotllo.

Què em va parir!