Furgoneta

Acabo de recordar que el doctor va deixar la seva furgoneta aparcada al carrer. Sort que és mort.

Passat

-Encara dibuixes?
-No
-I la bateria, encara li dónes?
-No
-Veus a la penya?
-No
-Quina llàstima
-No et pensis

Doctor!

Ja fa un mes de la mort del doctor Vector. He somiat amb ell, un malson. He despertat tot suat, he sortit de casa, corrents. Al carrer, una senyora em volia vendre una bata blanca, i llavors he sentit la seva veu:

-Mira-te-la bé

Era ell. He despertat. Quina manera de suar. I és quan l'he vist, ara sí, fent cafè.

Horror vacui

I aquest espai al mig?

Barça

Ha guanyat el Barça. Però no tot és futbol.

Casa Blanca

A Barcelona tenim una Casita Blanca. Un negoci modest dedicat al lloguer d'habitacions per espais curts de temps. Ara diuen que la derrocaran abans de l'any vinent, ja ho veurem. És un establiment molt respectat, jo crec que altres edificis vells cauran abans.

A Madrid també tenen una Casa Blanca amb problemes. Són empreses diferents, si més no en la gestió.

Nit

Qui no té diners, no tem a lladres. O això diuen.

Bona nit i tapa't.

Harley Davidson

Al nebot del llauner, en Méndes, li diem el sobrino Méndes. El sobrino és rabassut, mig calb, manta, un idiota envanit, pedant fins el ridícul, de discurs lent i avorridor, pesat, fatigant, enutjós, mentider, un llepacigales amb ànima de Judes, avar, estafador, mesquí, xucla-sang, i de dretes.

Doncs aquest simi s'ha comprat una Harley. Ara que no caigui.

Trens

No t'han dit mai que no pots deixar passar el tren? Hi ha qui ho recomana sempre, sigui quina sigui la situació, ho hagis demanat o no. És una frase ben maca.

La veritat, n'hi ha trens que no paren. I és de nit, i fa fred.

Gat

Estigues quiet i somriu, que et faré una foto amb aquest nen tan maco.

Plou

Plou, i fa molta mandra sortir.

Senyals

La meva amiga Felicitat ha trobat feina a Template Queens, però aquest matí no semblava contenta.

-Molta feina?
-Vinc del gimnàs
-Bé doncs
-Bé el iaio de la bici del costat quan s'ha trufat
-Sembla un senyal
-Sí, un senyal de merda

No he volgut insistir, la meva amiga no estava d'humor, però és important saber interpretar els senyals. Després d'això, s'ha discutit a la feina, el dinar se li ha posat malament, ha plogut de tornada a casa, ha punxat dues rodes del cotxe i, més tard, el Barça ha perdut. I tothom sap que quan el Barça perd, les coses van a pitjor. Ha estat clarament un senyal. També se't pot aparèixer la Verge, però no sempre són tan místiques aquestes coses.

Sentireu parlar de Template Queens, una iniciativa unidireccional multi liderada. Tela.

Solidaritat

Aquest matí hem anat, amb la família, a una concentració per acabar amb la pobresa al món. A tot el món.

Ens han regalat samarretes i xapes, em ballat amb una colla de tamboriners, i hem ajudat a aixecar un castell. Ha estat divertit, era això o la festa dels Supers.

Som gent prou solidària a casa.

Perspectiva

El doctor Vector era dels que pensava que en aquesta vida, tot és qüestió de perspectiva. D'una altre manera, no s'explica la vehemència amb que podem arribar a defensar la impossibilitat universal de millorar els canelons de la nostra avia.

Però n'hi han coses que, les mirem com les mirem, són com són, i ja està. Que Franco tenía el culo blanco, no admet discussió. Maleït siguis, genocida de natges pàl·lides.

Petites

Totes aquelles dites i frases fetes que magnifiquen les coses insignificants, de pots petits amb bones confitures, grans cases plenes d'ases, tombes plenes de grans sopars, petits rierols que fan rius grans, i gallines xiques, tiques, miques, camatortes i ballariques, totes queden curtes quan veig jugar a les meves nebodes.

Ra-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta-tà!

Ja sé que per a molts les velles estacions de trens són llocs plens de romanticisme, evocadors d'aventures vuitcentistes, de pel·lícules en blanc i negre, i d'altres nostàlgies forçades. A mi em fan pensar que un munt de ferralla pot caure sobre el meu cap. No m'agraden.

Però aquest vespre he anat a l'estació de França, i des de la foscor he sentit alt i clar Salinas, ¡tengo miedo!, ¡me da miedo Henry! Salinas, ¿qué pasa? ¡Explícamelo!

Passa que ets mort, Andrés. No més Aerolínies Jordan. Avui el món va més lent, i la tele és més avorrida, deixa't d'hòsties!

Dormir

He sentit a Ricardo Bofill dir que el seu nou hotel de 5 estrelles, 29 plantes i 473 habitacions és un punt de trobada entre la ciutat, el mar, les platges i la zona industrial que fa que la platja es perllongui i sigui pública. I que li fa molta il·lusió que sigui en aquest espai que es barregi la gent d'aquí amb la gent de l'hotel.

A mi em fa que el podrit de diners que paga 3.700 euros per dormir una nit a Barcelona, no necessàriament compartirà el concepte de diversitat que tenen l'Ajuntament i el seu arquitecte més humanista.

I diu que va molt per la Barceloneta i que ningú no el critica. Pot ser no sap ben bé que vol dir barrejar-se amb la gent. Doncs fa salat.

Homes!

És una idea comunament acceptada que els homes tenim només una cosa al cap. És més que un tòpic i, ja no ens agrada tant reconèixer-ho, de vegades és amb aquesta cosa que pensem. Això podria explicar per què no sentim quan ens parlen, o per què no podem fer més d'una cosa alhora.

Aquestes deficiències desoxiribonucleiques fan riure molt a les meves amigues, tot i que algunes practiquen l'intrusisme de gènere amb la seva part masculina -no sempre adquirida, però sovint creixent-, i més d'una comparteix amb nosaltres aquest tipus de pensaments, diguem-ne monolítics.

Quina frase més llarga m'ha quedat. Però millor no parlem de grandàries.

Sant Antoni

Avui tanquen l'antic mercat de Sant Antoni. També ha mort Luis Aguilé. Estaven fets un nyap.

Es una lata el trabajar...

Fills

Està decidit, al meu proper fill es dirà Barackobama. Serà una persona honorable. Qui sap si, pot ser algun dia, li donaran un premi Nobel, com a en Henry Kissinger (va ser per allò de Xile que li van donar, em sembla). Però, i si em surt un delinqüent, un lladregot? Quina vergonya.

Well, my mother told my father,
just before hmmm, I was born,
"I got a boy child's comin,
He's gonna be, he's gonna be a rollin' stone,
Sure 'nough, he's a rollin' stone
Sure 'nough, he's a rollin' stone"
Oh well he's a, oh well he's a, oh well he's a
(Rollin' Stone. McKinley Morganfield)

Vosaltres de nou

Rates del mar, quan no feu fàstic, feu por!

Cul

Passa sovint que se'ns van els ulls, i sense necessitat d'una ordre mental prèvia. Però compte amb les mans, tros de guiri. No veus que et deixaran amb el morro untat? Les noies maques només fan caritat al diable.

He dit cul?

Nota: A ella li ha crescut una planta al cap. És d'això que en diuen una dona florer?

En el camí

Jack Kerouac va escriure En el camí en tres setmanes. És del tot segur, ho diu la Wikipedia. Ho va fer prenent cafè a dojo, i ara diuen que sense cap altre droga (com sabran aquestes coses?). El va mecanografiar sense marges ni paràgrafs en un paperot ben llarg que anomenava el rotllo. Encara sort que no tenia un blog.

Ja ho veieu, un clàssic del segle XX, un dels llibres més vegades reeditat, l'obra definitiva de la generació beat, i és un rotllo.

Què em va parir!

Dur

Vaig haver de pagar un preu massa alt pel meu disc dur. No el podreu pas tocar, ni tampoc el que no sona.

Hi ha persones que volen veure el món cremar.

Whiskey Sam

Tinc un amic, en Whiskey Sam, fa molt de temps que va marxar. Ara torna de l'Afganistan, però no vol dir res. Els meus fills no ho entenen, però la meva dona em coneix prou bé. Sou uns assassins, i tant m'és que li digueu heroi. L'heu mort, i heu mort el seu germà. Mai no van ser enemics, i ja res no té sentit. A mi ningú no m'ha defensat, però les vostres baralles de galls les hem hagut de pagar entre tots. De debò penseu que algú us va escollir per fer-ho?

M'heu demanat l'opinió, no? A la merda, i deixa ja de mirar-me com si això no anés amb tu!

Me'n vaig. Drive on.

Futur

El futur és incert. Miro al cel, i els senyals són inquietants. Tot penja d'un fil. Veig... és confús... però veig... capses penjant a les botigues de telefonia mòbil? Disculpeu-me, no puc continuar amb això! És massa fort!

Lectura

Increïble, un lloc ideal per a descansar al bell mig de Barcelona. Un racó per a la lectura, apartat de tot, i amb aquest solet.

Si de cas, millor no quedar-se dormit. A pocs metres descansa també un grup de sense sostre. I una mica més enllà, una colla de ionquis fan el que més els hi agrada fer. Que la necessitat no té llei, i els vicis no necessiten mestre.

Discos

Tots tenim les nostres particulars àrees de desconeixement. D'això en diem llacunes, com si fossin petits buits en un univers infinit de saviesa, experiència i aprenentatge constant. Ens agrada pensar que estem de tornada de tot, és aquesta una qüestió irrenunciable, i preferim reservar la pràctica de la humilitat per a futbolistes guanyadors de triplets o per a governants condemnats a majories insuficients. Tanmateix, és una obvietat, ignorem més que no sabem.

Sense anar més lluny, jo encara no sé per què l'he hagut de pagar, avui, 12 euros al Ramoncín. Ni que té a veure ell amb el meu disc dur nou, o a l'inrevés?

I com la miserable Castella de Machado, menyspreo allò que ignoro.

El temps

Tard, i vol ploure.

Lladres

La cosa va anar així: tot just quan arribàvem, ens els vam creuar per l'escala, anaven fugint. Havien entrat a robar. Malparits.

La policia no va trigar a arribar. S'havien refugiat a l'edifici del davant, jo ho vaig veure. Així doncs, no semblava pas difícil. Entràvem, els enxampàvem, i ja només ens hauríem de preocupar de canviar el pany.

Com va ser de gran la nostra sorpresa en comprovar que tot l'edifici era ple de lladres. S'encobrien entre ells, molts eren família, i cap tenia aspecte de delinqüent. I encara més, tenien convidats a taula a banquers, jutges i polítics, que tampoc no havien vist entrar ningú. Somreien i es feien fotos els uns als altres, envoltats de valuosos objectes que van definir com patrimoni cultural de tots els catalans. I ens van convidar a participar en la conservació de tot allò amb una donació voluntària, que no petita.

Vaig buscar a la policia, però ja no hi era. Va haver d'anar a fer unes detencions per una queixa veïnal... unes prostitutes nigerianes, em sembla, no em va quedar clar. Després va sortir per la tele.

Pensareu que m'invento tot això.