És una idea comunament acceptada que els homes tenim només una cosa al cap. És més que un tòpic i, ja no ens agrada tant reconèixer-ho, de vegades és amb aquesta cosa que pensem. Això podria explicar per què no sentim quan ens parlen, o per què no podem fer més d'una cosa alhora.
Aquestes deficiències desoxiribonucleiques fan riure molt a les meves amigues, tot i que algunes practiquen l'intrusisme de gènere amb la seva part masculina -no sempre adquirida, però sovint creixent-, i més d'una comparteix amb nosaltres aquest tipus de pensaments, diguem-ne monolítics.
Quina frase més llarga m'ha quedat. Però millor no parlem de grandàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada