Lladres

La cosa va anar així: tot just quan arribàvem, ens els vam creuar per l'escala, anaven fugint. Havien entrat a robar. Malparits.

La policia no va trigar a arribar. S'havien refugiat a l'edifici del davant, jo ho vaig veure. Així doncs, no semblava pas difícil. Entràvem, els enxampàvem, i ja només ens hauríem de preocupar de canviar el pany.

Com va ser de gran la nostra sorpresa en comprovar que tot l'edifici era ple de lladres. S'encobrien entre ells, molts eren família, i cap tenia aspecte de delinqüent. I encara més, tenien convidats a taula a banquers, jutges i polítics, que tampoc no havien vist entrar ningú. Somreien i es feien fotos els uns als altres, envoltats de valuosos objectes que van definir com patrimoni cultural de tots els catalans. I ens van convidar a participar en la conservació de tot allò amb una donació voluntària, que no petita.

Vaig buscar a la policia, però ja no hi era. Va haver d'anar a fer unes detencions per una queixa veïnal... unes prostitutes nigerianes, em sembla, no em va quedar clar. Després va sortir per la tele.

Pensareu que m'invento tot això.