Ja sé que per a molts les velles estacions de trens són llocs plens de romanticisme, evocadors d'aventures vuitcentistes, de pel·lícules en blanc i negre, i d'altres nostàlgies forçades. A mi em fan pensar que un munt de ferralla pot caure sobre el meu cap. No m'agraden.
Però aquest vespre he anat a l'estació de França, i des de la foscor he sentit alt i clar Salinas, ¡tengo miedo!, ¡me da miedo Henry! Salinas, ¿qué pasa? ¡Explícamelo!
Passa que ets mort, Andrés. No més Aerolínies Jordan. Avui el món va més lent, i la tele és més avorrida, deixa't d'hòsties!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada