La mort del doctor Vector
dissabte, 13 d’agost del 2011
Com la lluna
Va ser de nit, mirant-se-la i mirant el cel, que se'n va adonar.
Com la lluna, ja era una dona i com la lluna, a estones invisible.
Tenia dotze anys i brillava com mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada