Li va passar pel davant. Com un aroma que abans d'arribar, marxés. Com quan de petit despertava recordant el darrer somni, només un instant, i després desapareixia per sempre. Llavors quedava el record d'haver recordat allò que ja no hi era i que ja no era. No de la mateixa manera, però qui sap.
La felicitat hi va ser, per un moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada