Com diu l'altre, la inspiració m'ha agafat treballant -i força vegades- però treballant en altres coses. Per ser del tot honest, en ocasions m'ha arribat practicant vicis que m'estimo més no fer públics. El procés creatiu té els seus camins, no em feu parlar.
Durant dos anys -dos anys!-, ha estat divertit fer veure que tenia coses interessants dins del cap i capacitat per endreçar-les. Però els darrers cinc mesos de inactivitat m'han fet sospitar que potser ha arribat l'hora de plegar.
Tanquem el quiosc. Ho vull fer amb un últim pensament, útil i gratuït, ideal per temps de crisi com aquests: mireu sempre cap endavant, la nostàlgia sembla tenir a molt veure amb problemes de digestió pesada i de ben segur que provoca gasos.
I no patiu per mi. Prometo llegir menys, mirar més futbol, i no tornar a escriure mai. La felicitat pica a la porta.
Adéu.
5 comentaris:
records de part del Doctor Verí, que li vagi bé la nova aventura
Primer va ser el Lluís Llach i ara el Doctor Vector.
Sembla que als grans pensadors d'aquest país els agrada retirar-se joves per a poder dedicar-se al vi estant en plenitud de facultats.
El primer va ser en Josmar, va ser superfort!
Núria, el doctor Verí, com el doctor Vector, aviat formarà part del passat!
si, anirà a pastar a la plaça urquinauña
el Pàmies tb, tb s'ha retirat
Publica un comentari a l'entrada