A molta gent li sembla preocupant que a d'altres els hi arribi l'èxit després de morir. Solen ser els mateixos que pateixen per aquells que han mort, no sempre joves, víctimes de l'èxit. I sospito que són també els que ara em demanen pel doctor Vector, sovint establint forçats paral·lelismes entre ell i l'Ammy Winehouse.
Per als que veritablement estiguin interessats en saber, més enllà de detalls escabrosos, sobre la seva vida i obra, recomano una visita al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L'exposició, el seu llegat, "Déu, drogues sintètiques i formats vectorials" és senzillament inspiradora. I ja que hi sou, aprofiteu i no us perdeu l'audiovisual sobre Nanook l'esquimal.
Jo he anat aquesta tarda, però finalment no he entrat.
Amb tots aquests nois a la plaça! Algú prendrà mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada