Créixer, quan queda tan poc.
La confiança, traïda abans de tenir-la, abans de convèncer ningú, encara la demanes.
L'ètica [riures de llauna].
Les idees, tu en deies innocència i santedat, abans de posar-hi preu.
La innocència laminada, empetitida, protectora de dignitats naufragades temps ençà. O això t'havies arribat a creure.
L'amor, el meu, el dels meus, que vols malbaratar en pàtries i creuades.
Créixer, quan només deixes marge per l'odi?
Créixer quan només fas créixer la misèria?
No m'esperis, mala llavor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada