Crema catalana

He fet un art de combinar cares de jutge amb sacs de paciència. Dos dies abans de tornar a l'escola, després de molt amagar l'ou, les meves filles han acabat els deures. Paren taula, es fan el llit, respecten els altres, són generoses i diuen la veritat... casi bé sempre. Fa de mal dir, però sembla que els hi han fet profit les meves constants exhortacions.

No, les meves filles no pujaran com els arbres de la Rambla.
- Ets molt pesat, pare. Molt!
- Ho sé.

El compliment de les obligacions de la mainada ha coincidit en el temps amb l'abandó de les del jutge cargol, Juli Solaz. Pot semblar una rondalla, però no ho és. Ell és qui va trigar setmanes a despullar de responsabilitats administratives els mafiosos Millet i Montull, i mesos a cridar-los a declarar. El juliol del 2009 els Mossos van entrar al Palau de la Música, anem cap a l'any i mig. Pot semblar un conte surrealista, o una broma, però tampoc.

Aquest mol·lusc llefiscós, empastifat fins els tentacles de crema catalana, defugint les peticions de la Fiscalia ha permès la destrucció de proves, ha evitat la presó als lladres i de passada, ens ha posat a tots la capa de tonto.

La Fiscalia va sol·licitar també -al novembre- una causa separada pels pagaments irregulars que va rebre Convergència i Unió a través del Palau, relacionats amb adjudicacions d'obres de gran envergadura. No cal dir que el magistrat invertebrat no ha tingut temps de donar resposta. Ara, coincidint casualment amb el nou estatus convergent del Govern de la Generalitat, ell mateix ha demanat anar-se'n a l'Audiència de Barcelona. Un altre jutge reprendrà la instrucció del cas, i haurà de prendre's més temps per estudiar-lo a fons, i més per decidir si divideix el procés, o no.

En alguna cova de lladres, polítics, jutges i escanyaportes, ànimes bessones, brinden amb xampany francès rient-se del mort i de qui el vetlla.

Respecte a les meves filles, algun dia els hauré d'explicar que tot era mentida. Que no calia fer els deures, ni el llit, ni parar la taula, ni respectar a ningú. Que l'èxit va del bracet de la mentida i l'engany. Que els diners difícilment canvien de mans, i menys de família. I que la Justícia és més falsa que l'ànima de Judas.

Aquest és el llegat del jutge cargol, mala cagarada del cel esclafi el fill de la gran puta.

- Ens has enganyat, pare.
- Ho sé.