La mort del doctor Vector

diumenge, 23 de gener del 2011

El porc de sant Antoni


Més bruts que el porc de sant Antoni, així són alguns dels meus veïns. No tragueu conclusions, no tots els nouvinguts al barri tenim on dutxar-nos. Pocs diners, pocs sant Antonis, ho diu la dita.

Aquí, pels Tres Tombs, és tradició fer coses difícilment explicables. Els avis pentinen gats i gossos, i els capellans els beneeixen. Baptisme animal! I no prou contents amb les mascotes voltant per les voreres, fem desfilar les bèsties grosses, i a sobre de carros rurals els polítics locals fan guerres de caramels sense perdre mai el somriure. Els diaris, incapaços de descriure una tan fastigosa situació, fan cròniques com ara "no era Trias amb qui Hereu s'hauria volgut batre a cops de caramel", o "Sánchez-Camacho es va emportar algun cop al cap amb un caramel traïdor". No debades, sant Antoni és protector d'animals domèstics i de càrrega.

Per un dia ens enorgullim de mostrar la gent gran, sempre de manera ordenada, ballant sardanes amb els seus nets. Com ens agrada que ens vegin.

Aquest any, el tríptic de la cavalcada informava en set idiomes: català, castellà, anglès, francès, xinès, japonès i àrab. Tanmateix, no sé que van entendre els sense sostre, però van desaparèixer tots i s'ho van perdre. Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni -una altre dita-.

Darrera els cavalls, una colla d'escombriaires anaven recollint els fems. Va quedar tot ben net i polit. Com ens agrada veure-ho.