Bales

1963
- Vols fer el favor d'allunyar aquest cony de boletes del nadó! Què no veus que se les empassarà? Encara haurem de sortir corrents a cal metge.

1968
- Treu això de la boca. Seu bé i menja.
- Fes cas.

1969
- Mare, com es diu, caniques o bales?

1971
- Només penses en jugar. Vols fer el favor de fer els deures?

1972
- T'hi jugues tots els meteoros al guà?
- No en tinc de meteoros, però et canvio un per un diable.
- Ni de broma.
- I per una de ferro?
- Tampoc.

1973
- Et dono una bossa sencera de dàlmates si et menges la meva albergínia quan no miri el Fernàndez.
- Quin fàstic. D'acord.

1975
- Ja no tens edat. Vols deixar que hi juguin els marrecs!
- Són meves!

1976
- La conec de tota la vida. El seu germà em donava bosses plenes de bales per menjar-me el seu menú del cole. Oi què és maca?

1983
- Hi havien de molts tipus. Àgates, trèvols, aigüetes, pirates, flames... Te'n recordes?
- No gaire, la veritat.

1993
- Trobo a faltar els temps en que les preocupacions eren unes altres, més senzilles...
- Com ara no perdre totes les caniques en una tarda?
- Exacte! He, he, he!

2003
- Vols fer el favor d'allunyar això tan petit del nadó! Encara s'ho empassarà!

2009 
- Aquesta generació! Tot el dia amb les DS, els iPod, i els ordinadors. És que no saben divertir-se com ho fèiem nosaltres!

2011
- Quina manera d'acabar! Si de petit hagués jugat més a fer curses de bales i menys amb pistoles, potser ara no hauria matat a ningú. Pobre home!
- Més aviat, pobre la seva dona. Ell és un fill de puta i un assassí.