La mort del doctor Vector

divendres, 24 de desembre del 2010

De nou, Nadal


He vist uns senyors preparant-se per passar la nit, davant mateix de casa, a un portal.

Els negocis del carrer de la Cera romanen oberts, els del carrer Urgell van tancant. Alguns han fet l'agost tot just ara, al desembre. L'amo del celler estava ben content.

Les llums del flamant i nou Molino apagades, són gent del barri, però no d'aquest (seran d'aquest món?). Les llums de l'ajuntament, cutres.

Els veïns entren i surten, alguns agafen el cotxe. La família gitana de l'escala té festa gran, gran en número. La portera ha plegat. He vist dues ambulàncies.

Ha passat un any sencer, algunes coses han canviat, altres ni parlar-ne. I arriba Nadal amb la seva inexorabilitat.

Vols venir, tu, rabadà?
Cent vegades merda.


A prop d'allí passava
un dimoni escuat;
patrip, patrap,
sentint tanta gatzara
a dintre s'ha ficat;
patrip, patrap,
a dintre s'ha ficat.

Els pastorets en veure'l
se li tiren al damunt;
patim, patum,
i tantes n'hi mesuren
que el deixen mig difunt;
patim, patum,
que el deixen mig difunt.


(El dimoni escuat, nadala)