Gran Germà ha deixat de ser, per sempre més, l'omnipresent controlador de la distopia de George Orwell, per convertir-se en un observatori televisiu de primats ociosos. Quan més pretén apropar-se a la realitat, més falsa em sembla la televisió. Queden lluny els dies en que tothom donava incondicionalment per cert el que es deia a la tele. O això vull pensar.
Orwell tampoc no podia encertar en tot. Va pintar un futur en que els ciutadans mostraven un conformisme absolut amb un Estat que els privava de la llibertat del pensament individual. Un món en el que s'imposava una llengua única amb reduït i minvant nombre de paraules permeses. La ficció d'un Gran Germà que tot ho pot veure i controlar a través de pantalles que s'hi trobaven a les habitacions de totes les cases.
Només els paranoics podríem concloure que la nostra realitat se sembla més a la del llibre que a la del concurs. Aquells que imaginem ulls vigilants allà on no hi ha res de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada