De petit, jo era un dimoni. De ganàpia, encara vaig empitjorar.
Per Nadal no tenia diners. No pas per regals, més aviat per sortir, per cerveses. A casa no m'hi volia estar, i al carrer tot era tancat o massa car. Els amics tampoc no hi eren. A enlloc m'hi trobava bé.
Ara les festes me les empasso amb vi. Com un gat escaldat que no tingués prou amb l'aigua tèbia.
Petit de nou, sento la claustrofòbia, l'impossibilitat de decidir que fer i a on anar, i me'n adono que en essència no he canviat.
El Nadal és ple de mentides, és una trampa.
Però quan miro les meves filles, no ho dubto, els miracles existeixen.
Dimoni pelut
que a l'Infern
no t'han volgut
t'has fica't
per un forat
i les banyes t'has deixat.
(El dimoni pelut, nadala)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada