No m'agrada l'Exèrcit. Ni de broma.
És una idea molt simple, però és compartida?
L'Exèrcit no em sembla garant de les meves llibertats o dels drets individuals -o col·lectius- de ningú. I a més a més, em fa por.
No m'agrada passar por, i odio que intentin fer-me-la passar.
Menys encara que ho facin amb els diners dels nostres impostos.
Tots coneixem el mecanisme, nosaltres també, i ja fa temps, d'aconseguir més i més poder a costa de terroritzar la gent amb falsedats. Per què sempre, invariablement funciona?
No vull que em salvin de res, tampoc de fantasmes.
Només hi ha una cosa que l'Exèrcit fa millor que ningú, la guerra.
No m'agrada la guerra.
No m'agraden els militars en temps de pau.
No m'agrada el rei, cap de l'Exèrcit.
No m'agrada el Ministeri de Defensa.
No m'agrada viure en un país que compra, fabrica i ven armes.
Em sento protegit envoltat de bombers, metges, mestres, enginyers... civils.
Vull que els polítics facin la seva feina.
No m'agrada l'Exèrcit.
Són idees molt simples.
Són compartides?
AFEGIT:
Quins són els amics i quins els enemics?
"A la mayoría de militares españoles no les gusta Zapatero"
"Zapatero ofrece a EE UU aumentar su presencia militar en España"
En el referèndum de l'OTAN es va votar per “la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya”. Algú se'n recorda?
AFEGIT (2):
Doncs no, no és compartit, una llàstima...
"El Ejército la Policía y la Monarquía las instituciones mejor valoradas"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada