Llegia que plovia mentre plovia. Després va haver-hi un assassinat. Si la música no hagués estat tan forta, hauria sentit els crits. Nothing like you...
Algú escoltava vells discos de vinil, i el so de la pluja es confonia amb el de l'agulla arrossegant-se pels solcs del plàstic, mentre la noia llegia. Aquesta coincidència li va semblar poètica.
Una brisa lleugera li va fer esgarrifar. Es va aixecar per ajustar la finestra. Va ser llavors quan va veure la lluna reflectida en el mar. Si hagués mirat cap a la platja, hauria vist unes ombres movent-se i amagant-se. Però la llum la tenia hipnotitzada. La pluja remetia, i va sentir la necessitat de fer una passejada.
Embadalida, va sortir cap el jardí.
Si no hagués plogut, ell no hauria sortit. Si no s'hagués fet de nit, tal vegada l'hagués vist. Es van creuar mentre baixava les escales, camí de la platja. La mort d'un esser tan indefens li va semblar una cosa horrible.
Entristida, va tancar el llibre.
Llavors es va sentir un tret, molt lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada