Ens hi deixarem la pell

Ens agrada el futbol, malgrat els les seus dirigents.
El Barça malgrat els seus presidents.

Ni Montal, ni Núñez, ni Gaspart, ni Laporta, ni Rosell.

És pels gols de Messi, per Xavi, Iniesta, Puyol, per Valdés. És per Guardiola. Pel joc, per la Història, per l'afició. Pels cinc gols al Madrid, pels altres cinc gols al Madrid, pels gols i les copes de cinc en cinc. Pel proper partit. Per Stòitxkov, per Maradona, per Kubala (Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón), per Sotil, per Migueli, Koeman, Rifé, Cruyff, per Ronaldinho i Eto’o, per Larsson!. Pels artistes i pels destralers, pels que s'hi deixen la pell. Pel Camp Nou ple a vessar. Pels nens, per l'himne, pels títols. Per les emocions, per la màgia, per l'èpica. I per la catalanitat.

I ens agrada la samarreta. Neta.

Malgrat Nike, i Qatar Foundation, ni tans sols per Unicef.
Malgrat les televisions, els horaris, els interessos, les influències, les traïcions, els representants, els polítics, les enveges, les comissions, i la premsa. Malgrat la falsedat del somriure del president. Per sobre de tot això, som del Barça. I com ens agrada.